Oviedo, 1923 – 2021

Títol de practicant en Medicina i Cirurgia, 1947. Estudis de visitadora social psicòloga a l’Escola de Visitadores Socials Psicòlogues de Barcelona. Pertanyia a la primera promoció que va acabar els estudis. La seva tesina de final d’estudis, presentada el 1958 amb el títol “Evaluación social del trabajo femenino”, ja mostrava el seu interès per la posició de la dona a la societat i els tipus de tasques que realitzava, i especialment pel desenvolupament del treball social a les empreses.

En la seva tasca docent, a l’Escola de Visitadores Socials Psicòlogues va ser professora de Organización de los Servicios Sociales i de Terapia de Grupo fins a l’any 1973. Va ser supervisora dels i les estudiants i va participar activament en la gestió dels programes docents i activitats de l’escola, que aquells anys havia passat a ser l’Escola Superior d’Assistents Socials de Barcelona. Posteriorment, quan els estudis ja eren a la universitat, va col·laborar en l’assignatura de Treball Social a les Organitzacions fins al 2013.

Va crear i va ser responsable del Servei Psicosocial del Departament Central de Rehabilitació a l’Hospital Clínic de Barcelona, on els anys posteriors a l’epidèmia de poliomielitis del 1954 va organitzar grups de pares i mares d’infants amb poliomielitis, una experiència pionera de treball social de grup al país. Va ser responsable del Servei durant trenta anys.

Va aconseguir la introducció de visitadores socials i d’assistents socials a l’Ajuntament de Barcelona. Ella va començar a treballar-hi el febrer del 1958. Una experiència pionera que va dirigir allà va ser la transformació de l’endarrerit Asil de Nostra Senyora del Port en unes modernes llars municipals de preaprenentatge (hogares de pre-aprendizaje). Van començar dues visitadores socials i a final del 1959 ja eren un equip de set visitadores. UNICEF les va felicitar per aquest fet.

Tanmateix, considerava que el treball social havia de ser una professió liberal amb possibilitat de treballar fora de les institucions públiques, com va demostrar en algunes experiències de treball autònom iniciades als anys 70.

En l’àmbit associatiu va ser membre de la Comissió Gestora per a la creació de la Asociación de Visitadoras Sociales Psicólogas que es va constituir el febrer del 1964 a Barcelona. Va col·laborar en diverses activitats i publicar treballs al butlletí de l’Associació. El 1967 va ser elegida presidenta de la mateixa Associació. Durant el seu mandat es van ampliar moltes activitats i es va promoure el primer Congrés Estatal d’Assistents Socials (Barcelona, 1968). Del 1975 al 1978 en va tornar a ser presidenta, i a la convocatòria del 1978 va passar a ser secretària de l’Associació, on va col·laborar fins a arribar al procés d’integració al Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i dissolució de l’Associació de Visitadores Socials Psicòlogues l’any 1982.

Va ser cofundadora de l’Escola d’Alta Direcció i Administració (EADA) l’any 1957. Va destacar en la formació de directius d’empresa, i durant molts anys va ser la directora del Departament de Relacions Humanes d’aquesta entitat, en el qual va incloure professionals del treball social per realitzar entrevistes i treball de grup com a elements de formació dels directius d’empreses.

Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 per la seva obra a l’EADA, des de l’inici una de les escoles de direcció d’empreses més ben valorades en el rànquing internacional.