Barcelona, 6 de gener de 1948 – ?, 25 de febrer de 2011.

Es va titular com a assistent social l’any 1974 a l’Escola Catòlica d’Ensenyament Social de Barcelona. El 1991 es va diplomar com a treballadora social.

Un cop titulada va iniciar la tasca professional a Càritas Diocesana de Barcelona al Servei d’Immigració. L’any 1978, depenent de Càritas, va treballar als barris de Ciutat Meridiana, Torrebaró i Vallbona, realitzant diferents projectes comunitaris. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona es va crear un servei de salut mental per a infants i pares i mares de les escoles, que posteriorment va quedar inclòs al Servei de Salut Mental de Nou Barris que es va crear anys després.

Paral·lelament i també amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i altres entitats, va iniciar els primers cursos destinats a l’atenció a domicili, que posteriorment van ser els cursos de treballadores familiars. També va cooperar amb les diferents associacions de veïns i veïnes per tal d’obtenir millores en les infraestructures dels barris. Cal destacar el suport que va fer a les reivindicacions del veïnat amb habitatges afectats per aluminosi.

El 1981 es va integrar al Departament de Serveis Socials de la Generalitat, des d’on va donar suport a diferents programes. El 1985 va assumir la direcció dels Serveis Socials a Sabadell, on va posar en marxa un projecte innovador, que integrava els equips de serveis socials municipals als equips d’atenció primària en salut. El 1996 es va fer càrrec dels Serveis Socials del Consell Comarcal del Baix Empordà, on va posar en marxa diferents serveis concrets i va impulsar la formació específica dels professionals.  

Els darrers anys de la seva vida professional (2000) els va dur a terme a la ciutat de Girona com a cap de secció a l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament. Destaca el desenvolupament del pioner Programa d’Igualtat, creat fent xarxa amb els diferents serveis municipals i de la Generalitat, per tal de prevenir i erradicar la violència de gènere, la mutilació genital femenina i els tractes homòfobs, entre altres, i que va impulsar la comissió institucional dels protocols d’actuació en casos de violència. També va formar part de la Comissió Institucional com a representant dels municipis de més de 20.000 habitants a les comarques gironines.

Va morir deixant un llegat de responsabilitat professional i compromís en la lluita per la defensa de la dignitat de les persones. De la seva professionalitat en podem destacar la capacitat reflexiva i la tenacitat per desenvolupar programes creatius, progressistes i innovadors.