Esperança Esteve Ortega

Barcelona, 1951.

Va obtenir la Diplomatura en Treball Social a la Universitat de Barcelona l’any 1985, en Gerència i Administració Pública a ESADE i en Direcció i Administració d’Empreses a FUNDEMI UB.

 

La seva tasca professional la va iniciar el 1986 com a treballadora social al Barri de la Trinitat Vella, als serveis socials d’atenció primària de l’Ajuntament de Barcelona. Posteriorment (1989) se li va encarregar el comanament dels serveis de benestar als Barris del Bon Pastor, Trinitat Vella i Baró de Viver. En aquest període i simultàniament va dirigir el pla integral de Barris en Crisi, de transformació urbana i social finançats per la Unió Europea (Quartiers en Crise) que va comportar viatges i participació en conferències, debats, visites de recursos a Brussel·les i experiències en altres ciutats. membre de la Comissió permanent de la xarxa Quartiers en Crise.

Durant l’any 1991 va dirigir la primera experiència de Renda Mínima al Barri del Bon Pastor. Hi van participar 50 famílies en el pla pilot. A l’any 1992 es va incorporar als serveis socials centrals de l’Ajuntament de Barcelona com a Cap de servei dels serveis socials d’àmbit ciutat, amb els programes per a persones sense sostre, d’immigració (Saier), atenció domiciliària (SAT), servei d’urgències a domicili (SUD), assessoria jurídica i serveis socials d’atenció primària (Pla de ciutat). 

El 1997 assumeix l’encàrrec de dirigir el Pla Integral de Transformació de Barris (URBAN) a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Rehabilitació dels Barris de Santa Rosa, Raval, el Fondo i Safaretjos. Aquest pla va rebre la distinció europea de la millor estratègia de participació ciutadana i de rigor en els comptes i ús dels fons econòmics europeus. Al 2000 rep el nomenament de directora de Serveis Personals de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (serveis socials, cultura, educació, participació ciutadana, esports, joventut, pla Urban, i comissionada per l’alcaldia pels temes d’immigració del mateix Ajuntament, aquest últim encàrrec, l’exerceix fins a finals del 2005.

I Pla estratègic Metropolità de Barcelona PEMB (2002-2003). En el marc d’aquest pla va exercir la responsabilitat de coordinadora tècnica de la comissió “Per una política d’immigració pels 36 municipis que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona, publicades l’anàlisi i les propostes en el llibre editat posteriorment. 

 

Distincions i premis 
Per la contribució en la redacció i la defensa de la llei d’Autonomia personal i Atenció a la Dependència, rep dos premis: Premi estatal de de Trabajo Social que atorga el  Consejo General de Colegios de Trabajo Social i de l’Asociación de Directores i Gerentes de Servicios Sociales d’España. (Aquests premis s’atorguen a tres treballadores socials més, totes diputades. Andalusia, Madrid i Catalunya).


Presidència Col·legi de Treball Social de Catalunya i etapa docent
Ha estat presidenta del Col·legi de Treball Social de Catalunya entre els anys 1991 i 1995. En aqueta etapa es destaquen un seguit d’assoliments de gran benefici per a la professió, concretament el 1992 va presidir el Comitè Organitzador del Congreso Estatal de Trabajo Social, que es va celebrar a Barcelona el desembre de 1991, amb el lema “La intervención social en una Europa sin Fronteras”. 

Durant aquest període es van establir contactes i aliances amb la Comissió i el Parlament Europeu, en diferents trobades i reunions per tal d’aconseguir un major reconeixement i representativitat per a la professió i per les polítiques socials. Es va participar en el marc de la FITS, en el llibre blanc d’una “Política Social Europea”, impulsat per Jacques Delors que va suposar avenços conceptuals, metodològics i financers. 

Va ser el primer mandat col·legial on es va situar com objectiu prioritari l’aconseguir la llicenciatura per a la professió. El treball en aquest sentit va ser ingent, amb les Escoles Universitàries, amb el Consejo General i sobretot amb les pròpies col·legiades.

Alhora es va participar en una comissió assessora restringida a quatre membres que encapçalà el Conseller de Benestar Social durant el seu temps de mandat, en la que es va poder fer sentir la nostra veu i propostes en el desenvolupament de les polítiques de benestar a Catalunya per part de la Generalitat. Es va elaborar, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, una metodologia de procés dels casos socials pel l’atenció individual. Es va crear d’un torn d’ofici per a les adopcions internacionals d’acord i per encàrrec de la Direcció General d’Infància de la Generalitat de Catalunya.

 

Pel que fa a docència, l’any 1995, va decidir fer un gir a la seva carrera professional i va acceptar el càrrec de Cap d’Estudis de l’Escola Universitària de Treball Social-EUTS (UB), institució de la que era professora des del 1985. Aquest treball es va haver d’interrompre dos anys després per malaltia. Posteriorment, va ser professora de la Universitat Ramon Llull i en d’altres universitats i en el món empresarial. En assignatures com Treball Social, Serveis Socials, Treball en grup, Direcció d’organitzacions, relacions humanes, dinàmica de grups, clima en les organitzacions, etc. Ha escrit articles i col·laborat en diverses publicacions al llarg de la carrera professional.

Ha assessorat i fet formació en polítiques de Serveis de Benestar a institucions públiques i privades (2015 a 2019).

 

Presència i representació en entitats. 
- Patrona de la Junta de Govern de FUNDEMI-IQS de la Universitat Ramon Llull. Fins l’any 2008, en que la Fundació EMI, es va traspassar en la seva totalitat a l’IQS Institut Químic de Sarrià
- Patrona de la Fundació Torres Gasset. Fins l’any 2008
- Patrona de la Fundació Integralia del Consorci Social i Sanitari de Catalunya. Fins l’any 2012
- Membre del Consell Assessor de la Fundació Formació i Treball, des de 2007 fins l’any 2017
- Patrona de la Fundació Trinijove, des de la seva creació fins l’any 2018
- D
irectora de la Fundació Ajuda i Esperança des de l’octubre de 2019 fins l’actualitat. Patrona de la mateixa Fundació des de 2015 fins l’actualitat
- Membre del Consell Assessor de la Fundació Pere Tarrés fins l’actualitat
- Vicepresidenta de l’associació Atlàntida professionals per la interculturalitat, des de 2018 fins l’actualitat


Implicació en política.
El compromís polític pel canvi de la dictadura a la democràcia i per un estat de dret va ser des de la primera joventut en la lluita als barris. Del 1979 en les primeres eleccions municipals, al 1985 va ser Consellera del Districte de Sant Martí, pel PSUC, a l’Ajuntament de Barcelona. Responsable dels Serveis Socials i polítiques feministes que tot just començaven a implantar-se. 

Més endavant al 1990 va entrar al PSC i durant aquest període exercir diverses responsabilitats: Membre del Consell Nacional del PSC, de l’Executiva de Santa Coloma de Gramenet. Vocal de l’executiva nacional del PSC, amb la responsabilitat de polítiques de salut i també membre de l’executiva federal del PSOE. Va ser elegida diputada per la província de Barcelona en la llista del PSC al Congrés dels Diputats en les eleccions de 2004, 2008 i 2011. 

A les eleccions general de maig de 2004, s’incorpora a les llistes del PSC i treu l’escó de Diputada a Corts General, càrrec que repetirà durant tres mandats consecutius fins desembre de 2015. En aquest primer període va ser viceportaveu de polítiques de benestar i en els dos darrers, portaveu d’immigració i emigració, a més de vocal en les comissions de Salut, Pacte de Toledo i Discapacitat. Va ser ponent de lleis com de la Violència de gènere, Llengua de Signes, Empreses d’Inserció, Autonomia personal i situacions de Dependència, Economia Social, Llei d’immigració, entre d’altres. Amb nombroses iniciatives parlamentàries en l’àmbit del benestar i serveis socials, 0’7% de l’IRPF destinat a projectes socials, llei del tabac.