Rosa Barenys Martorell

Barcelona, 1938.

Va cursar els estudis d’assistent social a l’Escola Catòlica d’Ensenyament Social de Barcelona. Els va finalitzar l’any 1973. Diplomada en Treball Social per convalidació l’any 1991.

 

Va dedicar part de la seva vida professional al treball social comunitari. Del 1969 al 1973 va fer treball social comunitari al Patronat Social del Camp de la Bota. També va treballar a l’Associació pro Disminuïts Psíquics de Sant Adrià de Besòs (ASSA), del 1971 al 1973, i a l’Associació de Pares de Deficients Mentals de Sant Coloma de Gramenet (ASPANIDE) amb funcions i activitats relacionades amb el treball comunitari i especialitzat (1973-1978).

 

Va ser directora del Centre d’Investigació, Formació i Assessorament en Polítiques Socials als Municipis (CIFA), depenent del Patronat Flor de Maig de la Diputació de Barcelona, del febrer de 1986 a final del 1989. L’activitat més rellevant del període 1986-1987 va ser la planificació i la realització d’estudis sobre les polítiques socials als municipis (educatives, sanitàries i de serveis socials), i com a conseqüència d’això es van organitzar les primeres jornades sobre treball comunitari als ens locals. Del 1969 al 1971 i el 1975 va ser membre de la Junta de l’Associació d’Assistents Socials de Barcelona en representació del grup de treball comunitari.

 

En la seva activitat política, l’any 1969 es va afiliar a la Federació Catalana del Partit dels Socialistes de Catalunya federada amb el PSOE i va ser membre de l’Executiu Nacional del partit, així com de la UGT de Santa Coloma de Gramenet. El 1979 va ser regidora electa a les primeres eleccions municipals de la democràcia per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (1979-1983) en representació del Partit dels Socialistes de Catalunya, exercint funcions per a la reorganització i el funcionament de la Cartera Municipal de Serveis Socials.

 

En representació del seu partit es va presentar a les primeres eleccions a la Generalitat de Catalunya (Generalitat restaurada) el 1980 i va ser elegida diputada al Parlament de Catalunya, càrrec que va exercir al llarg de cinc legislatures (1980, 1984, 1988, 1992 i 1999). Al Parlament de Catalunya va ser presidenta de la Comissió de Política Social del 1981 al 1984 i del 1988 al 1992 i presidenta de la Comissió del Síndic de Greuges del 1984 al 1988. També va ser presidenta de la Comissió sobre Maltractament a Menors del 1986 al 1988, i va dur a terme una activitat legislativa diversa, relacionada prioritàriament amb els serveis socials, entre la qual destaca la primera Llei de serveis socials de Catalunya.

 

Senadora per designació del Parlament de Catalunya del 1977 al 1978 pel grup parlamentari del PSC, al qual pertanyia, al Senat va treballar molt especialment en les ponències d’Eutanàsia i Envelliment de la Població.

 

Va rebre la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya el 2015, pel fet de formar part de les sis primeres dones (entre 135 escons) que van ser elegides diputades el 1980, i la Medalla d’Or del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya el 2016, per la seva trajectòria professional.