Alone together: estan junts, però estan sols

“Partim del l’existència de la sobreestimulació que rebem nens i adults a través de la tecnologia, que accelera l’obsolescència de les novetats. Coses que acaben de passar queden antigues en un breu termini de temps, se li dona un gran valor a ser popular, transgredir les normes i exposar-ho davant de tothom pot reportar encara més èxit... Com a professionals, hem de donar importància a les necessitats dels adolescents perquè siguin reconegudes pel seu entorn, on sovint cal fer equilibris en l’ús dels límits i dels reforçadors socials. En aquest marc caldria plantejar la creació de models complementaris i col·laboratius entre l’adolescent i l’adult que permetin un apropament i una entesa. La intervenció del professional ha d’estar basada per una banda en la relació terapèutica, i per l’altra en l’estudi del vincle afectiu d’aquests infants i adolescents amb les seves figures de referència com a peça fonamental per a un bon abordatge i una millor intervenció.”

adam.jpg

Llegir