El Consell de Govern de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva -un espai de treball conjunt i en xarxa format per 615 entitats i presidit per l’Ajuntament de Barcelona- davant el gravíssim problema humanitari de les persones refugiades i front el tractament instrumental i poc solidari de no pocs Estats de la Unió Europea (UE), vol posar de manifest un seguit de consideracions, propostes i compromisos d’acció per millorar la manera com es fa front a aquest important desafiament de la cohesió social.
Es constata que:

1) A nivell global vivim un procés d’expulsió de grans fluxos de població dels seus països per raons de pobresa extrema, de conflictes violents, violacions flagrants de drets humans, o a causa de guerres, que la majoria de vegades es combinen entre elles, que reben conceptualitzacions jurídiques diferents i que Nacions Unides ha englobat en el concepte de fluxos migratoris mixtes.

2) Aquest procés permanent està tenint una expansió geogràfica i una intensitat en nombre de persones implicades molt elevada en els darrers anys. Segons l’informe de Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR/UNHCR) al 2014, hi havia 59,9 milions de persones desarrelades de les seves llars, de les quals 38,2 milions eren desplaçades internes, 19,5 milions refugiades i 1,8 milions demandants d’asil polític. Significa que 1 de cada 122 persones al món era refugiada, desplaçada interna o un demandant d’asil. L’any 2005 eren 37,5 milions, l’augment no es degut només a la guerra en Síria, sinó que també incrementen les persones procedents d’Afganistan, Somàlia, Sudan, Eritrea, entre d’altres.

3) Els principals països d’acolliment són els de l’entorn més immediat als de l’èxode. Turquia, Pakistan, Líban, Iran i Etiòpia són els cinc països més acollidors, i entre els deu primers no hi ha cap país de la UE. La UE es planteja acollir 160.000 persones, mentre que per exemple, només Turquia està acollint 1.587.000 persones o el Líban 1.154.000. Per tant l’acollida es fa en països que estan en importants dificultats econòmiques, socials i de convivència.

4) Només per via marítima l’any 2015 han arribat a Europa més de 800.000 persones, entre refugiades i immigrants. Durant els mesos de gener a juny més de 415.475 persones han sol·licitat asil a la UE. No obstant, la UE es planteja acollir 160.000 persones en dos anys, de les que 14.931 persones haurien de ser acollides per l’Estat Espanyol. Segons les nostres dades el govern d’Espanya pel moment només s’ha compromès a acollir a 9.323 persones refugiades de les quals 18 ja han sigut acollides, si bé ha obert la possibilitat d’assumir la decisió que es prengui a nivell europeu.

5) La política econòmica de la Comissió Europea, implantada a tots els països membres, reductora de les inversions socials durant la crisis social i la recessió econòmica iniciada el 2008, ha ampliat la manca de cohesió social interna, provocant expulsions internes de persones dels seus habitatges, de l’àmbit laboral i de l’assistència sanitària, entre d’altres, que ha provocat importants emigracions sobretot en països del mediterrani i ha restat capacitat d’acolliment i inclusió social.

6) L’increment de les accions bèl·liques contra el terrorisme encara agreuja més el risc i la situació social de moltes persones que es veuen més pressionades per sortir dels seus països d’origen.

7) Són les ciutats el principal espai i canal de l’acollida, la residència i la inclusió de les persones que busquen refugi. A la nostra ciutat ja tenim 1374 persones refugiades o interessades en el refugi que al llarg del 2015 han estat ateses pel Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER).

El Consell de Govern de l’Acord és conscient, com assenyala l’ACNUR, que ens trobem davant la crisi de refugiats més greu des de la Segona Guerra Mundial. Considerem que de l’actuació de l’UE, els seus Estats membres i les seves ciutats depèn que aquesta crisi humanitària no es converteixi en una crisi civilitzadora, doncs afecta profundament als valors de fraternitat, igualtat i llibertat en que es fonamenten les nostres democràcies.

Per aquest motiu sol·licitem:
1) Un canvi substancial en les polítiques macroeconòmiques de la Comissió Europea, que permetin enfortir les inversions socials per millorar la cohesió social interna i enfortir la nostra capacitat d’acolliment.

2) Una més gran solidaritat i un més alt sentit de la justícia global i que s’ampliïn les quotes d’acolliment tant del Consell d’Europa i la Comissió Europea, com de l’Estat Espanyol.

3) Enfortir les polítiques de cooperació internacional, tant de la Unió europea com dels països membres, que incideixin en la repercussió social, econòmica i institucional dels països que es troben en una situació més vulnerable i dels països en conflicte.

4) Que sigui escoltada la veu de la majoria de la ciutadania i de les ciutats reclamant més justícia i més inversions socials, expressada ja sigui directament pels seus governs locals, com de manera especifica per organitzacions com l’Acord Ciutadà, que apleguen al conjunt d’actors i entitats en matèria d’inclusió social.

Per la nostra part ens comprometem a:
 Fer entrega d’aquest posicionament tant a l’administració de l’Estat Espanyol com a la Comissió Europea.
 Articular tots els nostres recursos i serveis de manera sinèrgica per incrementar la nostra capacitat d’acolliment i inclusió social.
 Canalitzar i enfortir, des de l’Espai Social del Pla “Barcelona Ciutat Refugi”, creat en el marc de l’Acord Ciutadà, els oferiments per participar en l’acolliment i atenció a les persones refugiades que estan arribant tant des d’organitzacions de la societat civil de la ciutat com directament de la ciutadania.