Esteu aquí
“Volem que els col·legiats se sentin més a prop nostre, encara que territorialment estiguin allunyats”
<p>.</p>
Amb 477 col·legiats, la Delegació de Lleida és la més nombrosa en nombre de col·legiats, després de la de Barcelona. A la seva seu, situada al carrer Canyeret 17-19 de Lleida Capital, s’hi reuneixen Grups de Treball i cada vegada s’hi desenvolupen més cursos de formació i conferències. La Vicedegana, Ma Pilar Martínez Bertholet, ens explica els projectes de la Junta a curt i llarg termini.
Diplomada en Treball Social a la Universitat de Lleida, Màster en Gerontologia Social a la UAB i Màster en Educació en Intel·ligència emocional en les organitzacions de la UdL, Ma Pilar Martínez Bertholet (Lleida, 1964) ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit de l’atenció primària de salut dins del marc de l’administració pública; en la mediació de conflictes familiars i civils, així com en pèrit judicial. Jove i dinàmica, considera que el Treball Social té la capacitat de generar canvi, tant en les persones com en la comunitat. Resident a Cervera i amb número de col·legiada 2.516, des del 2013 és Vicedegana de la Delegació de Lleida del Col·legi.
Quina història hi ha darrera de la Delegació de Lleida del Col·legi? Les primeres informacions que tinc sobre una associació de Treball Social a Lleida daten del 1980. Aleshores es van fer els primers Estatuts de l’anomenada Associació Provincial d’Assistents Socials de les Terres de Ponent, i en el registre hi constaven 49 persones associades. El pas de l’Associació al Col·legi es va fer el 1982.
Quins eren els objectius de la Delegació del Col·legi en aquells inicis? Aleshores es volia incidir molt en el treball per grups i en la formació en teràpia sistèmica, que era la principal que es feia. Com a curiositat, voldria dir que el primer col·legiat de Lleida va ser en Xavier Pelegrí, amb el número 200.
Ets Vicedegana de la nova Junta Territorial des de 2013, en què esteu treballant actualment a la Delegació? Estem potenciant els Grups de Treball que tenim: Emergències, Peritatge, i Mediació. També estem constituint els Grups de Discapacitats i Dependència. D’altra banda, estem fent molts actes i formacions. Per exemple, amb la Universitat de Lleida hem instaurat la jornada anual del Dia Mundial del Treball Social, i hem començat a publicar el millor Treball de Recerca de Grau, una iniciativa que s’ha estès a totes les universitats de Catalunya i que és coordinada pel Col·legi. També estem fent sinèrgies entre els recent col·legiats que encara no s’han incorporat al mercat laboral perquè puguin adquirir experiència en els nostres Grups de Treball.
Quin tipus de formació oferiu? A la Delegació de Lleida la formació més demandada pels col·legiats és la referent a la intervenció en emergències i catàstrofes, en mediació, peritatges socials i biopsicogenealogia.
Com és la Junta Territorial de la Delegació? La Junta territorial de Lleida compta amb professionals amb una llarga experiència professional, i altres amb una formació recent, però amb molta energia i ganes de provocar canvis. Totes provenen de camps d’intervenció professional diferents, fet que aporta molta riquesa a la nostra intervenció. Algunes d’elles també formen part de l’anterior Junta, fet que em sembla molt important, ja que s’ha d’aprendre del passat, però sempre projectant-nos al futur. Voldria aprofitar per agrair a l’anterior presidenta, Carme Tobella, tot el que va aportar al Col·legi i el suport que ens continua donant. Ara el més important de la nova Junta és que estem molt unides, tenim una gran capacitat de treball en equip i ganes de fer Col·legi!
A la Delegació esteu molt vinculats a la plataforma Lleida Social. En què consisteix? Es tracta d’una plataforma que va néixer arran de totes les retallades que van sortir a nivell econòmic i social. Bàsicament, entre moltes entitats, col·legis i associacions intentem lluitar i reivindicar contra les injustícies que ens arriben per una part de la ciutadania i ens encarreguem de fer-les visibles.
Però també esteu molt connectats a altres institucions. Si, perquè volem mantenir els convenis que tenim i reforçar la nostra presència i representació amb institucions i entitats del territori de Lleida, com els Consells Municipals de la Infància i Adolescència, de Persones amb Discapacitat, de Benestar Social, Benestar i Salut, Gent Gran... També tenim molta presència a la Taula Social de la Família i del Dret a l’Habitatge. El nostre objectiu és crear molta sensibilització al voltant de la nostra tasca com a treballadors socials. També estem presentant el Servei d’Informació Mediadora (SIM) a tots els Consells Comarcals perquè ens coneguin i es vinculi el Col·legi amb el món de la mediació.
Quina és la principal preocupació de la Delegació de Lleida? La distància territorial entre els col·legiats és una de les nostres principals dificultats. Potser a altres Delegacions també els hi passa, però per a nosaltres és evident la gran distància que hi ha entre Lleida Capital i un poble dels Pirineus, per exemple. Això també vol dir que les necessitats de les treballadors socials en cada cas solen ser molt diferents. D’altra banda, també intentem donar suport als professionals col·legiats que no aconsegueixen entrar en el mercat laboral, potenciant la formació i la supervisió com a eines de protecció i suport. Així mateix, una altra de les nostres preocupacions és intentar aconseguir una participació més activa per part dels professionals col·legiats.
Quins altres objectius teniu a curt i llarg termini? Volem consolidar i crear nous Grups de Treball; vincular els estudiants de Treball Social al Col·legi, tot creant sinèrgies de cooperació; ampliar els convenis amb altres institucions i col·legis professionals i mantenir els actuals; donar suport a les noves intervencions en Treball Social; reconèixer i ampliar la intervenció dels pèrits socials; potenciar la supervisió i fer-ne als diferents equips que estan repartits pel territori. La idea és que els col·legiats de la nostra Delegació, que és la que té un nombre més elevat de membres després de la de Barcelona, es puguin sentir més a prop nostre, encara que territorialment estiguin allunyats.