Des del Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya ens sembla important tenir en compte les següents qüestions per a incorporar en la proposta de la nova Llei de RMI:

-   Comentari preliminar: La RMI no s'hauria de reduir, doncs és la darrera prestació del sistema de benestar, a la que arriben les persones que ja pràcticament es troben excloses i han esgotat totes les prestacions del sistema. En tot cas, si s’hagués de reduir una part de la prestació econòmica, hauria de ser el complement d'inserció que es paga a les persones que accedeixen al mercat laboral.

1. Art. 6.1.b: Mantenir l’acreditació d’un any de residència, en lloc dels dos anys que es proposa.
2. Art. 6.1.e: No disposar d’ingressos econòmics superiors al salari mínim interprofessional en els darrers 4 mesos.
3. Art. 6.2.a: S’hauria de clarificar el punt referent a la “persona sol·licitant o qualsevol membre de la unitat familiar amb dret a percebre altres prestacions públiques, ajuts o subvencions”. Pot intrepretar-se que no es pot cobrar RMI-PNC al mateix temps, dins de la mateixa unitat familiar? A quin tipus d’ajuts o subvencions es refereix?
4. Art. 23.3: No s’hauria de posar un límit temporal de percepció de la prestació. En tot cas, en els casos que es renovi anualment, la llei de RMI ha de marcar quins són els requisits necessaris per accedir a la prorroga anual: p.ex. famílies amb fills menors de 16 on intervingui un equip d’atenció a la infància (EAIA), equip especialitzat de salut (CSMA, ...), o bé en situacions en que hi hagi persones grans en situació de risc. Aquí també es tindria en compte persones amb malalties cròniques que no tenen grau de disminució mínim i que són RMI crònics. No és convenient deixar a la discreció de les Treballadores Socials la renovació, sense regular uns criteris.
5. Oferir itineraris d´inserció obligatoris i reals per tal de que les persones trobin una feina. És necessari assegurar que s´ofereixen mesures de formació i inserció laboral reals i efectives.