Diagnòstic i Informe Social

El codi deontològic de la professió de Treball social defineix l’informe social com el dictamen tècnic que serveix d’instrument documental que elabora i firma amb caràcter exclusiu el professional del treball social.
El seu contingut es deriva de l’estudi, mitjançant les tècniques d’observació i entrevista principalment, on queda reflectida en síntesi la situació objecte, valoració tècnica i una proposta d’intervenció professional com a mínim. Aquest informe, a més a més, té transcendència per a dret fonamentals de la persona relacionats amb el seu benestar.
Per altra banda, el diagnòstic social ha estat, al llarg de la història del Treball Social, l’únic concepte assolit universalment com a plataforma fonamental de l’acció o intervenció social. Mitjançant el diagnòstic, podrem emetre judici interpretatiu o aproximacions successives que, partint de la teoria i la pràctica, proporcionarà un coneixement de la realitat concreta i permetrà identificar necessitats, problemes, riscos i sobre tot, factors de protecció que complementin les carències i motivin la recuperació.
Darrera d’un bon informe, sempre hi ha un diagnòstic metòdic, acurat i rigorós i, a més a més, el bon fer professional, assegurant que la seva redacció  serà clau per a que les decisions que es prenguin en conseqüència d’aquest sigui justa.