El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l'èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur.

Sortirem al carrer per denunciar les vulneracions dels drets humans comeses pels governs i els seus còmplices, que tanquen les portes a dones, homes i infants que necessiten protecció. Negant-los el dret a la lliure circulació i a les vies legals existents, se'ls obliga a quedar exposats al negoci impune del tràfic de persones, a fronteres militaritzades subcontractades a règims opressors i a arriscar la seva vida constantment.

El 19 de juny ens unirem per denunciar l'abandonament per part dels nostres governants de la seva obligació d'activar les imprescindibles accions de rescat, ajuda i protecció humanitària. No oblidem les més 36.000 persones que, des de l’any 2000, han perdut la vida al Mediterrani.

Ens unirem per exigir a l’estat espanyol i a tots els estats de la Unió Europea que apliquin les vies segures previstes, perquè totes les persones que han hagut de deixar el seu país, pels motius que siguin, puguin sobreviure, i viure dignament, en comptes d'haver de deixar-hi la vida. I també perquè les lleis ja incloses en els tractats internacionals d'Asil i de Drets Humans s'apliquin immediatament.

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar l'acord immoral per a la deportació dels refugiats entre els estats de la Unió Europea i Turquia, un país que vulnera sistemàticament els Drets Humans. Les forces de seguretat turques han disparat, ferint i assassinant persones que intentaven creuar les seves fronteres. Turquia no és un país segur, ni per als refugiats, ni per als kurds, ni per a la ciutadania turca que s'oposa al seu govern.

Denunciarem també les accions policials dels estats europeus o els règims que treballen al seu servei contra les persones desplaçades: les càrregues amb gasos lacrimògens,la repressió del voluntariat, la dispersió violenta i els trasllats, contra voluntat o a través de falses informacions, a centres de detenció; on les condicions sanitàries, alimentàries i mèdiques són deplorables, i se'ls impedeix l'accés a l'ús legítim dels recursos i drets legals.

El 19 de juny expressarem també el nostre suport a tots els pobles que pateixen la guerra i a la seva lluita per la llibertat i la justícia social contra el seus règims i les intervencions estrangeres: a Síria, l'Iraq, el Kurdistan, l'Afganistan, Eritrea o Somàlia... principals fonts d'expulsió de refugiats.

Certament és una crisi humanitària, però té causes morals, polítiques i econòmiques i evidencia una greu crisi de fons: una crisi de les polítiques europees de control de fronteres. Els representants institucionals posen per davant de la vida humana el manteniment de privilegis econòmics.

I per això el 19 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència social, compromís i voluntat política. Per actuar junts amb valors humans, amb respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia. Som aquí per transformar les fronteres que existeixen entre nosaltres. Encara que sigui difícil, un món millor és possible!

L’actual govern espanyol ha dimitit de les seves responsabilitats morals i legals, i col·labora amb el blindatge d’Europa amb les tanques de Ceuta i Melilla i amb els CIEs. Exigim al futur govern espanyol:

• Que aculli els refugiats i refugiades i garanteixi el dret d’asil a totes les persones
• Que deixi de bloquejar les iniciatives d’acollida
• Que revisi la llei d’asil espanyola, que és absolutament restrictiva i injusta

Exigim al futur govern espanyol i a la resta de governs de la UE:

• La revocació immediata del pacte immoral entre la UE i Turquia i de tots els acords d’externalització de fronteres.
• La fi dels acords de militarització de les fronteres i la destinació d'aquests fons al rescat, l'acollida i l'ajuda humanitària. Reclamem també la protecció del voluntariat.
• “L’immediat i fàcil accés a vies legals d'asil i vies segures per a totes les persones que han hagut de deixar enrere casa seva.
• La fi de les polítiques que donen suport al manteniment de dictadures, i participen en la destrucció d'altres països, amb intervencions militars, venda d'armes, espoli de recursos naturals i explotació humana.
• El respecte al dret d’asil i la fi de les polítiques que destrueixen la vida -sempre la vida del poble, mai dels poderosos- i l'aplicació immediata d'aquelles polítiques que la protegeixen!

Perquè "Tota persona té dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat i a la lliure circulació".

Cap persona no és il·legal.

Obriu fronteres, volem acollir!