“Precol·legiar-te et motiva i dóna forces durant els últims cursos de la carrera”

Per quins motius us vau decidir precol·legiar?

LAURA: Perquè era una oportunitat per a tenir accés a formació que no sabia trobar d’una altra manera, a part que em semblava una bona idea començar ja abans de graduar-me a mirar coses per a tenir unes expectatives més endavant. Saber que hi ha un lloc on acudir en cas de tenir dubtes o consultes d’orientació laboral.

HÉCTOR: El Col·legi et dóna la possibilitat de fer un primer contacte amb la que serà la teva futura professió. T'ajuda a entendre, veure, analitzar tot el que envolta el treball social i a més t'ofereix la possibilitat de formar-te amb temàtiques que el grau universitari no ensenya o no aprofundeix.

Quines són les primeres impressions que us està donant el Col·legi?

HÉCTOR: Considero que un col·legi professional és una eina clau per donar prestigi i importància a una professió. Gràcies a la delegació de Lleida del Col·legi, a les seves conferències, visites i formacions, se m’ha transmès un sentiment de pertinença en el món del treball social. Per tant, tinc una impressió positiva del Col·legi. A més, donar l'oportunitat de precol·legiar-te és un honor, et motiva i dóna forces durant els últims cursos de la carrera.

LAURA: Les primeres impressions que m’està donant el Col·legi són bones, perquè quan he tingut dubtes o he necessitat contactar amb algú sempre m’han contestat molt bé, ràpid i eficaçment. A més, la veritat és que estic molt satisfeta de les ofertes que han fet de jornades, xerrades i formació.

Què opineu sobre els cursos de formació que s'ofereixen?

LAURA: Tinc molt en compte la formació que s’ofereix des del Col·legi, no només per la qualitat, sinó també pels preus tan competents que s’ofereixen als precol·legiats. Personalment tinc molt bon record de les jornades que es van fer sobre la intervenció amb les persones que tenen síndrome de diògenes.

HÉCTOR: Trobo que els cursos són molt útils i necessaris. La matèria primera amb què treballem els treballadors/res socials són les persones, i la situació i necessitats d'aquestes canvien contínuament, igual que els diferents recursos i models d'intervenció a l'hora de treballar. Per tant, els professionals han de tenir una formació continuada, per així oferir una atenció integral i assertiva. Com he comentat anteriorment, aquests cursos ofereixen una formació extra pels estudiants, i donen la possibilitat d'adjuntar professionals amb estudiants per compartir coneixements.

Quines accions us agradaria que fes el Col·legi?

HÉCTOR: Tinc una resposta clara per aquesta pregunta. El meu treball de final de grau va tenir l'objectiu d'esbrinar quina era la situació de la Síndrome d'estar Cremat pel Treball (SCT) a la ciutat de Lleida sobre una mostra de 83 professionals actius. Els resultats van ser sorprenents, el 47% tenien un esgotament emocional alt, un 42% despersonalitza les seves intervencions amb els usuaris, i un 23% tenia la realització personal baixa. Sortint un total d'11% de professionals amb la SCT o síndrome de burnout. Amb tot això, crec que el Col·legi és una eina clau per la prevenció, com també per combatre aquest estrès patològic que té moltes conseqüències negatives pels usuaris i per la mateixa persona, organització i família.

LAURA: Jo crec que el Col·legi podria desplaçar-se més a les universitats, perquè hi ha molts estudiants que encara no coneixen les possibilitats de precol·legiar-se. S’han de donar més oportunitats als estudiants perquè sàpiguen que existeix aquesta acció. I també seria interessant que hi hagués unes formacions que ja estigueren enfocades als estudiants, per ensenyar-los com obrir-se pas en la professió.

Per què vau decidir estudiar treball social?

LAURA: Crec que sóc una persona que sempre ha tingut curiositat, empatia i sentit de la justícia social. Al principi no coneixia la professió del treball social i quan me’n van parlar vaig pensar que encaixava molt amb mi. Ara que estic acabant el grau no me’n penedeixo.

HÉCTOR: Al llarg de la vida et vas coneixent a poc a poc, i veus quines són les teves potencialitats, com també les mateixes dificultats. Sempre m'ha sigut fàcil relacionar-me amb les persones, com també escoltar-les i sensibilitzar-me amb les seves problemàtiques i necessitats socials. A més a més, vaig ensopegar en una carrera científica en la qual vaig durar pocs mesos i aleshores vaig decidir endinsar-me en aquest món que finalment m'ha captivat.

No falta gaire perquè us gradueu, com veieu les perspectives laborals en el camp del treball social?

LAURA: Crec que, igual que en totes les carreres, serà una mica difícil al principi i sé que les primeres oportunitats sempre són difícils. Tot i això, mai he estat molt preocupada en pensar que em costarà molt trobar feina. Potser en llocs públics no podrà ser, però hi haurà altres oportunitats en àmbits privats.

HÉCTOR: Por, incertesa, tristesa... És tot el que et fan sentir professionals, alumnes i familiars en comentar com de malament està el mercat. En el meu cas he tingut sort, perquè justament la setmana abans d'acabar l'última assignatura ja m'ha sortit una feina de treballador social a temps complet. Com? Realitzant voluntariats, sent emprenedor, participant en iniciatives socials... Tot això s'acaba resumint en experiència i contactes.

Quins reptes creieu que se us presentaran en les vostres primeres experiències com a treballadors socials?

HÉCTOR: El principal repte és adquirir i aprofundir bé tots els recursos necessaris per oferir una atenció optima. És a dir, entendre bé com està organitzada l'administració pública, tots els departaments, recursos... És el més feixuc. Sincerament, entendre com funciona tota la burocràcia, que per desgràcia engloba la nostra professió, és llarg i complicat.

LAURA: Crec que els reptes més aviat seran el jo com a professional i com a persona en relació als altres. Crec que és una cosa que hauríem de tractar més durant la nostra formació. Ens sabem la teoria però després la nostra feina està molt orientada a com et sents i com se senten els altres. Penso que s’ha de fer molta feina personal per a poder realitzar la professió sense conseqüències negatives per a la teva vida.

Hi ha algun àmbit del treball social que sigui especialment del vostre interès?

HÉCTOR: El sanitari, ja que és un dels àmbits on la figura del treballador/a social està menys valorada, per la senzilla raó que en el sistema sanitari els hi costa veure els usuaris des d'una perspectiva biopsicosocial. S'ha anat evolucionant en aquest sentit, però arran de la crisi econòmica, en els hospitals han retrocedit atenent les necessitats fisiològiques i posteriorment realitzant l'alta per així tenir més llits buits. Deixant així a pacients amb dificultats per les seves cures i convalescències per manca de cuidadors, entre d'altres. Per tant, és un àmbit que em crida l'atenció, en el qual el treballador/a social encara té molt on intervenir.

LAURA: Sincerament m’agraden tots els àmbits, tot i que he treballat bastant en salut i m’agrada, encara que també m’agradaria provar amb infància. Però la veritat és que mai em tancaria a res, perquè crec que la versatilitat també l’has de tenir com a treballador social i no tancar-te portes a res.

Hi ha alguna persona que considereu un referent i model a seguir dins del treball social?

LAURA: Més que referents sóc més de persones amb les quals he coincidit, com les tutores que he tingut de pràctiques. Elles són les que m’han ensenyat quasi tot el que sé, i sense elles no hauria vist com treballa un treballador social.

HÉCTOR: Els meus referents són tots/totes aquells/es professionals que s'aixequen al matí amb ganes de treballar, malgrat els pocs recursos i traves dels polítics en matèria de polítiques socials i de benestar, i que a més pateixen totes les problemàtiques socials que es troben dia a dia. Són referents per a mi, i espero que per a tothom.

Per Laura Saula