"Les professionals dels Serveis Socials Bàsics són la peça clau del sistema"

<p>.</p>

Isabel Morales, comissionada del III Congrés de Serveis Socials Bàsics

Organitzat pel TSCAT, el CEESC, el COPEC i el COPC, el III Congrés de Serveis Socials Bàsics que en aquesta edició s'erigeix amb el lema 'Acompanyament professional, transformació col·lectiva' vol establir punts d'intercanvi en l’expertesa professional com a element clau  per empoderar i enfortir les fortaleses en l’acompanyament professional del ciutadà i dels agents socials, per a llur autonomia i per a la transformació col·lectiva.

13 desembre 2017

Santjustenca de naixement, la seva ha estat una trajectòria personal i professional lligada al món de l’àrea social amb entitats de lleure, esportives i culturals. L’any 1992 va participar a un camp de treball a Nicaragua, mitjançant Setem, en la construcció d’una casa de costura, experiència que li va permetre veure el món amb uns altres ulls i gaudir, senzillament, de l’estar i l’ésser.

La seva primera experiència laboral com a treballadora social va ser en l’àmbit de l’atenció primària a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Posteriorment va exercir de coordinadora del Centre Serveis Socials a Santa Eulàlia (Hospitalet) i des del 2007, s’encarrega del comandament intermig dels Serveis Socials de la zona sud de l’Hospitalet. Igualment, és referent del ‘Projecte tècnic Centre residencial estada temporal Els Alps’, que contempla serveis residencials, menjador i dutxes socials.

Forma part de la Comissió de Serveis Socials Bàsics del TSCAT i des del 2014 és la representant del Col·legi del Grup Motor pel desplegament del model de Serveis Socials Bàsics.

 

Per què s’ha decidit fer un congrés sobre l’Acompanyament professional, transformació col·lectiva?

Els darrers anys, els professionals dels SSB hem viscut una allau de transformacions a partir de la crisi, principalment, i l’aparició de normatives que han portat a que el paper de les professionals s’hagi desvirtuat focalitzant-se bàsicament en una funció tramitadora de prestacions, i comportant al mateix temps, un desgast professional. Ho escoltem des de fa un cert temps, i és cert. La capacitat professional en la funció d’acompanyament en el procés de canvi, de desenvolupament i empoderament de la persona i de la família per promoure llur autonomia requereix d’una nova empenta i d’un reforç en l’empoderament professional. Ens trobem sovint amb un treball isolat, i no estem sols. Hem de recuperar i aprendre a treballar amb els agents socials tradicionals, els nous grups organitzats i amb els altres sistemes, resituant-nos com a sistema. El ciutadà té drets i deures i la professional s’ha de creure el seu saber, el seu valor. Aquesta reflexió ens ha portat a pensar si el que fem, ho podem fer d’altra manera. Ens cal sacsejar el que estem fent i empoderar-nos perfacilitar l’acompanyament a la persona.

 

Com a comissionada, quina experiència estàs vivint amb l’organització del congrés i la temàtica que es tractarà?

Em sento emocionada, és un aprenentatge constant i a tots nivells: tant en els aspectes formals d’organització, com en l’oportunitat que m’ està donant de conèixer persones excel·lents. Tot i que fins ara m’ha suposat força feina i, estic convençuda que a partir d’ara serà encara més, poder treballar de manera interdisciplinària amb totes les persones que estan fent possible el Congrés amb la seva participació i col·laboració, és admirable i per aquest motiu els hi vull agrair mitjançant aquestes línies la seva dedicació. Treballar interdisciplinariament és essencial i de fet, personalment, no entenc el Treball Social d’una altra forma.

 

La idea de la temàtica del IIICSSB em va sorgir del dia a dia vibrant  que visc a la feina i, intentant fer una mirada amb la distància emocional adequada, pensava en com ens sentim els professionals, i principalment, els professionals dels Serveis Socials Bàsics.

 

En l’acte precongrés del 3CSSB, una de les conclusions claus va ser la constatació de la rigidesa de la llei de serveis Socials i la poca visió integral que té 10 anys després de la seva implementació. Tenim eines suficients per canviar-la?

Considero que la Llei, ara per ara, és la que emmarca el Sistema de Serveis Socials i on hem d’estar presents és en el seu desplegament normatiu. Actualment s’està definint el decret dels Serveis Bàsics d’Atenció Social i és el moment clau perquè els Col·legis professionals col·laborem en la seva elaboració. Per aquest motiu, el TSCAT i el CEESC estem participant a través del Grup Motor pel desplegament del Model dels Serveis Socials Bàsics, liderat pel Departament de Treball, Afers Socials i Família. Per altra banda, la revisió de la Cartera de Serveis Socials és, ara per ara, el segon punt clau i és imprescindible participar-hi.

 

Què cal fer per empoderar als professionals en la seva tasca?

Som protagonistes de la nostra realitat i necessitem aturar-nos a pensar què fem, com ho estem fent i dir-nos si ho podem fer de manera diferent. Sacsejar-nos, tant individualment com col·lectivament, no és fàcil. El Congrés ens ha de permetre supervisar-nos i caminar cap a l’empoderament professional per estar al costat de la gent, per fer l’acompanyament professional que ens pertoca per a una transformació col·lectiva. Hem d’estar oberts als canvis que sovint no són fàcils tant per comprendre el context i realitat social com de la nostra intervenció social.

La formació i la supervisió professional són claus per enfortir el coneixement professional, que sumats a la recerca i la investigació, ens permeten implementar experiències, afavorir el coneixement i fer millores i innovacions en la intervenció social. Considero que els Col·legis professionals tenen un paper important en aquest objectiu.

 

Quin és o ha de ser el rol dels Serveis Socials Bàsics per garantir un espai de cura dels professionals amb l’objectiu d’oferir una millor atenció a les persones a les que acompanyen?

Els SSB han de garantir a les  professionals espais de debat i/o reflexió sobre la tasca, l’encàrrec, així com el temps per la formació i supervisió que permeten garantir la cura dels professionals per tenir cura de les persones que acompanyem. Tanmateix fer difusió d’allò que fem, donar-nos a conèixer, apropar-nos perquè la comunitat conegui als serveis socials. La implicació dels municipis i altres administracions en aquesta funció és clau. Els SSB són la porta d’entrada al sistema de serveis socials i les professionals són el primer recurs, són la peça clau del sistema.

Per Marta Ribas