Esteu aquí
“Volem que els Treballadors Socials s’animin a pensar i escriure sobre la professió i la seva pràctica”
<p>.</p>
La Revista de Treball Social (RTS) és una de les principals publicacions del Col·legi. Des del 2012 es distribueix majoritàriament en format digital. Bilingüe en català i castellà, la publicació és quadrimestral i arriba a tots els col·legiats i professionals del sector. Els propers números tractaran sobre la infància i els models d’atenció sociosanitària.
Treballadora Social i Periodista, Rosa Maria Ferrer és la nova directora de la Revista de Treball Social (RTS), on ja va ser la sots-directora en l’anterior equip i en va formar part com a membre entre els anys 1982 i 1996. Durant la seva llarga trajectòria professional ha desenvolupat la seva principal activitat a Telefònica com a Treballadora Social i a l’Escola de Formació. També ha estat professora associada de Treball Social a la UB, Vicepresidenta del Consejo General del Trabajo Social i Comissionada de les IX Jornades de Serveis Socials Bàsics. En el vessant més polític, també ha estat Diputada al Parlament de Catalunya durant la VIII Legislatura.
Quins objectius hi ha en la nova gestió de la Revista RTS?
El nostre objectiu és fer de la RTS un instrument de comunicació i d’intercanvi de coneixements i d’experiències que sigui útil per la tasca dels treballadors i treballadores socials, tant pel que fa a la recerca, com a la planificació i la intervenció. Per això a la revista s’hi trobarà tant articles teòrics com reflexius, així com articles de la pràctica diària del treball social. Bàsicament, volem seguir fent de la RTS una revista de qualitat.
En què se la diferencia de la revista de l’etapa anterior?
Alguns membres de l’equip actual ja formàvem part de l’anterior etapa de la revista i volem que aquesta sigui sent un referent professional i formatiu. Tenint en compte el camí ja iniciat, el nou equip vol posar èmfasi en animar als professionals a escriure, a sistematitzar la seva practica i poder difondre-la. També volem millorar la difusió de la revista a les xarxes socials i la seva digitalització perquè sigui més atractiva la lectura i alhora més adaptada al seu format. Igualment ens sembla imprescindible seguir amb el nostre compromís amb el treball social i la ciutadania, contribuint en l’anàlisi de la situació actual i presentant noves pràctiques de la nostra tasca.
Qui més hi ha en el nou equip de la Revista?
A l’equip hi ha quatre treballadores socials; Pepita Vergara, Teresa Aragonès, Rosa Mª Carrasco i Rosa Garriga, i dos treballadors socials; Carlos Alarcón i Josep Mª Mesquida. Tots són professionals en exercici en diversos àmbits del treball social, incloent també l’ acadèmic. Crec que un nou equip sempre dóna l’impuls i força per plantejar les coses i tirar endavant, i aquest nou equip està demostrant ser molt capaç i tenir molta empenta i ganes de treballar. Ho percebo molt en les reunions presencials i el treball online que fem diàriament.
Rosa Maria Ferrer amb algunes membres del seu equip durant una reunió al Col·legi.
Per què heu iniciat la nova etapa abordant el tema del treball comunitari?
No ens va costar massa trobar el tema del primer número, perquè en aquests moments el compromís del treball social amb la comunitat sembla imprescindible. Hem observat que se’n parla molt del treball comunitari, i en qualsevol jornada o fòrum sempre s’acaba debatent. És com tornar als orígens, ja que el treball comunitari està a l’adn de la nostra professió, però ara se’n parla amb molts interrogants. Hem intentat veure què s’està fent, què es podria fer i, sobretot, cap a on anem i com ens relacionem amb la ciutadania mobilitzada.
En aquest número s’ha arribat a alguna conclusió?
Els lectors veuran que hem aportat i tractat tant articles teòrics, com de reflexió i de pràctiques que s’estan duent a terme. Per tant, crec que, més que conclusions generals, cada lector es pot treure les seves pròpies conclusions. Però, tal com diu el títol, el que si seria un denominador comú és que tenim un compromís amb la comunitat.
Els col·legiats poden col·laborar d’alguna manera amb la gestió de la revista?
I tant! De fet, és bàsic per aconseguir el model de revista que nosaltres volem. Els col·legiats són els principals lectors de la RTS i per tant sense ells res no tindria sentit. A més, tal com he dit, volem que cada cop més els treballadors socials s’animin a pensar i escriure sobre la professió i la seva pràctica. També ens agradaria que ens arribessin més comentaris, més feedback amb el que els hi agrada o el que pensen que s’ha de millorar, perquè nosaltres creem la revista amb molta il·lusió, però volem que sigui útil i que realment arribi a tothom.