IV col·loqui: “Els menors no acompanyats. Una nova realitat ?”

El 15  de març va tenir lloc a la seu del col·legi el IV Col·loqui "Els menors no acompanyats. Una nova realitat? organitzada per la Comissió d'infància i família del TSCAT i presentat per Matí Gonzàlez, referent de la mateixa comissió.

Es va comptar amb la participació de la Fundació Idea, amb Montse Alfaro, coordinadora de l’àrea residencial i  directora de la Fundació.

El tema d'aquest col·loqui, “Els menors no acompanyats. Una nova realitat?”, va generar un interès en la col·legiatura i es va comptar amb una alta participació, que va fer possible un debat força enriquidor.

De l’exposició destaca el recordatori que, malgrat la realitat dels menors no acompanyats ha esdevingut un tema de força actualitat en els últims temps, amb una alta presència en els mitjans de comunicació, no és una realitat nova. Fa anys que aquests menors no acompanyats estan entrant en el nostre país; ara bé, l’alt increment d’entrades (1958, durant l’any 2017) sí que és una situació que atorga una dimensió nova i un repte a la societat en general en l’afrontament d’aquesta realitat; que, en algun moment, es va definir de crisi humanitària.

A trets generals, en l’exposició es va dibuixar el perfil d’aquests nois, d’una franja d’edat majoritària entre els 16 i els 18 anys i de sexe masculí. Ara bé, s’està detectant un augment d’entrades entre la franja de 12 a 16 anys i també en l’entrada de noies. També les circumstàncies i els trets més comuns d’aquests infants que, en alguns moments, determina el tipus de treball que es pot dur a terme.

Va quedar palès, tant en l’exposició com en el debat que, la situació actual d’aquests infants suposa un repte per a tots els estaments i professionals implicats en la seva atenció, ja que els procediments actuals i els recursos de què disposem no s’ajustarien a totes les necessitats que plantegen. En aquest sentit, es van posar de manifest dificultats relacionades amb la tramitació de la documentació i l’accés a diferents recursos i oportunitats; l’estada en centres d’acollida amb menors de realitats molt diferents; les dificultats per a ajustar els recursos actuals als requeriments i les necessitats d’aquests nois; les dificultats per abordar el desarrelament; la manca de recursos que el puguin acollir a la majoria d’edat; l’impacte en la societat actual amb una tendència a l’estigmatització i als missatges negatius; la sobresaturació de les entitats i els recursos que treballen; els dilemes ètics que genera en els professionals, etc. Sí que s’han posat en marxa diferents iniciatives que consideren el treball i l’abordatge des d’una perspectiva de transversalitat amb la implicació de diferents organismes i estaments que ajudin a cercar estratègies d’abordatge més ajustades.

Finalment, es plantejaren reptes de futur com ara: la necessitat de revisar les ràtios de professionals en funció dels diferents perfils que s’atenen; ampliar els perfils professionals en els recursos que els atenen; places mínimes; agilitzar els tràmits de documentació i altres; repartició de quotes; abordatge des de la transversalitat; repensar en estratègies per treballar la realitat actual (sobresaturació i emergència) però també, a mig termini. El debat generat va ser força enriquidor i interessant i va permetre compartir les diferents experiències, vivències i preocupacions dels assistents al voltant d’aquesta realitat.

Des d'aquestes línies volem agrair a la Comissió d'Infància i Família del Col·legi l'organització d'aquest IV col·loqui.