Entrevistem a Paz Cué, Rosa Barenys i Montserrat Bacardit, Medalles d’Or 2016

En termes generals, quin aprenentatge heu tret de la vostra experiència professional?

PAZ CUÉ: Crec que, com en totes les experiències de la vida, les experiències professionals contribueixen a què ens realitzem i creixem com a persones. Treballant amb persones que pateixen una malaltia mental, amb les seves famílies i professionals que els atenen, vaig aprendre que si tots caminem junts, tenim noves oportunitats per afrontar la vida com a éssers humans, sans, lliures, autònoms i acceptant-nos amb les nostres forces i debilitats.

ROSA BARENYS: Aquesta és una professió que, a mesura que la vas exercint, t’adones que és un aprenentatge de vida. T’ensenya a viure, sobretot, perquè estàs ficada dintre dels problemes socials de la gent. Saber com viu la gent i els problemes i necessitats que tenen és un aprenentatge de vida, de conèixer el món i de valorar les necessitats socials que hi ha.

MONTSERRAT BACARDIT: Cada lloc on he treballat m’ha donat uns aprenentatges. Primer amb la relació amb la malaltia i l’acompanyament dels professionals i la família davant la malaltia. A l’Ajuntament de Manresa vaig aprendre tot el procés de muntar i organitzar els serveis socials, així com el treball amb equips per organitzar els serveis socials municipals. I a l'etapa de la Universitat de Barcelona vaig viure el procés de l’aprenentatge dels estudiants i la relació amb la gent jove i la seva força per voler fer treball social.

PAZ CUÉ: Després d’anys d’especialització en salut mental, què representa la professió del treball social en aquest sector?

PAZ CUÉ: Primer de tot voldria destacar la importància del treball social sanitari, i en particular crec que el paper del treball social en el camp de la salut mental ha estat molt important, ja que ha participat en el canvi de model a l’hora de mirar, entendre i tractar la malaltia mental. La nostra mirada davant la malaltia mental és la de veure a la persona, no al malalt. Des de la nostra professió hem ajudat a humanitzar la intervenció dels dispositius que treballen en salut mental. Per exemple, ajudant a entendre que el patiment per la por a l’exclusió determina l’evolució de la malaltia, restablint els vincles de les persones amb les seves xarxes socials i familiars, el territori o tot allò que els pugui identificar com a persones.

ROSA BARENYS: Has estat molts anys treballant en el vessant polític dins del sector social, quina experiència n’has tret?

ROSA BARENYS: Molta, perquè el treball social està plenament vinculat amb el fet de fer política. Les treballadores socials treballem per al desenvolupament dels drets socials, perquè la gent pugui viure tranquil·la i compartir. I sobretot treballem per la democràcia, no volem sistemes dictatorials. Per a mi, treballar en política ha estat un aprenentatge de vida, però també una descoberta de les estratègies polítiques i del fer polític.

Com creieu que ha evolucionat el treball social des que vau començar a treballar fins el dia d’avui?

PAZ CUÉ: Actualment els ciutadans som éssers de ple dret, no beneficiaris de l’assistència que vol dispensar el sistema. Diguem que les persones som les gestores de les nostres pròpies oportunitats i des del treball social acompanyem en aquest procés a qui ho requereixi, entenent que les persones són les protagonistes dissenyadores de la seva pròpia trajectòria i els treballadors socials els facilitadors perquè aconsegueixin els seus objectius. Ara el canvi recau en passar d’assistir a les persones com a agents passius a empoderar-les perquè mobilitzin i potenciïn els seus recursos i els de la seva comunitat.

ROSA BARENYS: La professió ha evolucionat molt bé, ja que ha trobat un espai social important i ha pogut contribuir molt al desenvolupament polític. S’ha de pensar que una de les necessitats que vam descobrir en aquella etapa predemocràtica dels anys 70 és que també els professionals del treball social poguéssim orientar les polítiques municipals, comunitàries o regionals com a conseqüència. Va haver-hi moltes treballadores socials que van ser regidores d’Ajuntaments importants, com el de Barcelona, l’Hospitalet, Badalona o Santa Coloma. I així es va començar a teixir un projecte que al cap dels anys es va convertir en la primera llei de serveis socials a Catalunya. I el mateix va passar a Espanya, on a totes les Comunitats Autònomes van sorgir treballadors socials que van teixir les estratègies polítiques perquè els drets socials es poguessin anar desenvolupant i implantant. Fins aleshores la cultura política era de beneficència, no de drets.

Què t’ha aportat professionalment i personalment la teva vinculació al Col·legi?

PAZ CUE: El Col·legi m’ha donat l’oportunitat de treballar amb altres professionals per aconseguir l’adaptació i millora de lleis, recursos i procediments per a les necessitats de les persones afectades per patologies mentals. És a dir, m’ha permès fer una reflexió permanent sobre la meva activitat quotidiana. És important que tots els professionals ens unim per tenir més força com a col·lectiu professional. I personalment sento una gran satisfacció per haver pogut aportar el meu granet de sorra perquè la malaltia mental vagi deixant de ser a poc a poc un estigma per a les persones que la pateixen i es parli d’ella com una malaltia més.

ROSA BARENYS: El Col·legi m’ha ofert molt suport i reforç. Allà he trobat moltes plataformes plenes de possibilitats per estendre les idees, posar en comú, i aprendre. Crec que aquest és un Col·legi que sempre ha estat molt viu, no és pas un Col·legi burocràtic.

MONTSERRAT BACARDIT: La teva experiència vital i professional va estretament lligada a la Delegació de Manresa, com es troba la professió en aquest territori?

MONTSERRAT BACARDIT: Jo crec que en aquest territori els professionals actuen amb molta capacitat professional i amb molt saber fer el treball social ben fet. Però també treballen amb molta demanda d’ajuda i molta falta de professionals i de recursos per poder oferir-la al nivell que la demanda exigeix.

MONTSERRAT BACARDIT: Com a antiga directora de la RTS i membre del Comitè Assessor, quin és el valor professional que té la Revista de Treball Social (RTS) del Col·legi?

MONTSERRAT BACARDIT: Des de la seva creació la RTS ha estat una revista de gran utilitat per als professionals, perquè era un dels pocs materials que hi havien ben documentats i ben escrits que ajudaven a les treballadores i treballadors socials. Després han sortit altres publicacions i hi ha hagut més diversitat, però la revista continua essent un document actualitzat a les problemàtiques i orientacions professionals que presenta noves línies i investigacions de la nostra professió. Ara la revista ja es pot trobar a internet, i crec que això ha estat un gran avanç perquè ha fet arribar la RTS a molts més professionals.

Com us heu sentit en haver rebut la Medalla d’Or?

PAZ CUE: Molt feliç i honorada perquè se’m reconegui per la feina feta. També estic molt satisfeta perquè el treball social en l’àmbit de la salut mental es visualitzi i es reconegui la importància vital que té per al benestar i construcció de la nostra societat.

ROSA BARENYS: Honorada, contenta i agraïda a les companyes. Però a la vegada penso que hi ha moltes altres treballadores socials que també la mereixen. En tot cas, represento a moltes altres persones que també podrien haver rebut la Medalla d’Or.

MONTSERRAT BACARDIT: Molt contenta! El dia d’entrega va ser extraordinari i molt emocionant tornar-se a trobar tanta gent. La Delegació de Manresa-Catalunya Central també està molt contenta, ja que és un honor tenir una persona d’allà que hagi rebut la Medalla. També penso que aquesta Medalla és un reconeixement per a la professió, una feina que de vegades és tan discreta i tan poc visible. Vull aprofitar per felicitar la gran tasca que està fent el Col·legi, fent créixer cada dia el treball social i donant-se a conèixer davant la societat, com va fer amb l’acte del Dia Mundial del Treball Social. I de pas, dir que trobo una gran idea fer d’ara endavant dues tipologies de Medalla d’Or, una que reconegui a la feina actual i l’altra la trajectòria professional.

Quin consell els hi donaríeu a les futures i futurs treballadors socials?

PAZ CUE: Que no perdin de vista que el treball social és una professió que s’exerceix des del compromís i l’empatia. No és una feina neutra. Cada cas i cada intervenció al·ludeix a la nostra pròpia integritat i la nostra capacitat per enfrontar la dificultat. També és una feina que requereix formació permanent i amb la que és bo treballar en col·laboració amb altres professionals des de la interdisciplinarietat. D’altra banda, recordar que la nostra és una feina imprescindible perquè la nostra societat sigui justa, solidària i equitativa. Una feina apassionant que ens enriqueix com a persones i com a éssers socials.

ROSA BARENYS: Que s’impliqui socialment, perquè entendrà millor què passa a la societat i podrà ajudar més a fer avançar els drets socials.

MONTSERRAT BACARDIT: Jo als estudiants els hi diria que s’apropin molt amb les seves pràctiques al treball social directe. Que quan facin pràctiques observin molt, que comencin a experimentar algunes coses, que el que visquin i sentin a les pràctiques ho portin a discussió amb els grups de supervisió de la universitat i que després quan treballin no deixin de fer-ho. S’han de poder debatre, discutir, presentar i supervisar els dubtes i fer supervisió del seu treball, perquè això és els que els farà créixer i els empoderarà. I per acabar, que estimin a tota la gent que han d’atendre i posin una gran estima al seu treball.

Per Laura Saula.