Esteu aquí

Inici | “Després d’haver-nos passat anys parlant dels problemes dels altres, ja és hora de parlar dels nostres interessos”

“Després d’haver-nos passat anys parlant dels problemes dels altres, ja és hora de parlar dels nostres interessos”

<p>.</p>

Roser Ponsatí, presidenta de l’Equip 65.

La seva és una història especial. De ben jove, en morir el seu pare, es va veure obligada a fer-se càrrec del negoci familiar: un forn de pa a Ciutat Vella. Però el seu caràcter fort i decidit la va empènyer a estudiar per ser mestra de parvulari. Al cap de poc, la seva amiga Teresa Codina li va proposar treballar a una escola de Can Tunis. Allà va néixer la seva vocació com a treballadora social, un ofici que no va estudiar fins els 46 anys. Des d’aleshores, aquesta professió l’ha acompanyat tota la vida. Primer al barri de barraques i després a l’Escola-Viver Castell de Sant Foix, a Martorelles, un centre especialitzat en alumnes amb necessitats especials. Ponsatí, gran esportista fins a dia d’avui, és presidenta de l’Equip 65 des del 2010.

30 juliol 2015

L’Equip 65 és una associació legalment constituïda l’any 1987 i que forma part del Col·legi de Treball Social. Actualment està formada per 82 treballadores socials jubilades i té com a objectius afavorir la comunicació i l’amistat, organitzar activitats culturals, viatges i conferències, així com fomentar l’ajuda i la companyia entre les integrants.

Com va néixer l’Equip 65?
Entre 1987 i 1988 un grup d’assistentes socials jubilades del Col·legi es van començar a reunir, motivades pel programa proposat per la presidenta d’aleshores, Mª Teresa Massons, que volia posar especial atenció a aquest col·lectiu. Aleshores el principal objectiu entre les pioneres era ajudar-se mútuament. I, a més, volien aprofitar tot el bagatge de la feina que havien fet durant tants anys i no quedar-se parades.

 

En quina situació es trobaven les treballadores socials jubilades aleshores?
Moltes d’elles havien treballat sense assegurances en serveis poc remunerats de caràcter social. Per aquest motiu, era necessari disposar d’una organització que pogués atendre a les que tinguessin una necessitat social, moral o econòmica després de la jubilació. La idea inicial era que, si s’havien passat la vida ajudant als altres, que no passés que un cop velletes ningú s’ocupés d’elles i es trobessin desemparades.

 

Inicialment us dèieu Associació d’Ajuda a Assistents Socials i Jubilats, però ara se us coneix com a Equip 65. Per què?
De fet, a la Generalitat encara estem registrades amb aquest nom, però ens vam adonar que sovint la paraula ‘ajuda’ no agrada. Però hem de ser realistes: ens fem grans i la necessitat d’ajuda és una realitat. L’Equip 65 només pretén ajudar a les companyes amb actes senzills però que se’ls hi dóna un valor.


Què feu actualment quan us reuniu?
A dia d’avui els nostres principals objectius són cultivar la companyonia i treure a la gent de casa. Per aquest motiu, organitzem sortides culturals i petits viatges. Normalment ens reunim un dilluns al mes al Col·legi per organitzar el programa d’activitats, ja siguin sortides d’un dia o conferències d’interès. També ens agrada molt celebrar les diades, com Sant Jordi, on fem intercanvi de llibres, la Castanyada, el Nadal...

 

D’esquerra a dreta: Concepció Català, Roser Ponsatí, Isabel García i Rosa Segur.

 

Quins requisits es necessiten per formar part de l’Equip 65?
S’ha d’estar col·legiada. Però això és molt fàcil, ja que com a jubilades no hem de pagar cap quota. Com a associació només paguem 25 euros l’any, que donen per pagar tot el material necessari. Això sí, encara que les membres de l’Equip 65 són col·legiades, després a les excursions s’acaben apuntant els germans, marits, cosins...de manera que els grups són més variats...i divertits!


Quina sol ser la situació d’una treballadora social jubilada actualment?
Ara les treballadores socials que es jubilen ja tenen una millor situació econòmica. Les que van patir més van ser les primeres, ja que moltes treballaven en parròquies i no havien cotitzat gairebé res. Penso que tot es va començar a solucionar a partir de l’entrada dels socialistes al govern l’any 77.


Tot i això, voldríeu donar algun missatge a les treballadores socials jubilades?
Només ens agradaria animar-les a que formin part de l’Equip 65. Sabem que a molta gent li costa venir, perquè es pensen que se’ls hi posarà automàticament l’etiqueta de ‘grans’. També sabem que a Barcelona hi ha un munt d’activitats i associacions per a gent gran, però volem que sàpiguen que aquí ens ho passem molt bé i també fem moltes sortides. I, com a treballadores socials que portem a dins, volem recordar, tal com es deia a les primeres reunions de l’associació, que després d’haver-nos passat tants anys parlant dels problemes dels altres, reunim-nos ara per parlar dels nostres interessos!